dimarts, 1 de febrer del 2011

L'ALTRA "CARA" DE NIETZSCHE...


(més si clikeu damunt es llibre i
aquí)

Manuel Carbonell ha seguit, per a aquesta traducció, l’edició de butxaca de l’editorial Reclam i n’ha exclòs els poemes de joventut. Carbonell és també l’autor de la traducció d’Així parlà Zaratustra (MOLU) i d’una traducció al castellà de La voluntat de poder, i, entre d’altres, ha traduït també obres de Hölderlin i Heidegger. Com no podria ser d’altra manera, aquesta versió de la major part de la lírica de Nietzsche és una recreació poètica. L’edició no és crítica i no s’emmarca en una col·lecció de filosofia, fet que en fa una edició de literatura. Els criteris de traducció es corresponen amb aquesta decisió, i el que ens presenten no és altra cosa que Nietzsche com a poeta. Desconec l’existència de monografies o estudis centrats únicament en l’obra poètica de Nietzsche, és a dir, d’interpretacions que no prenguin en consideració el vessant filosòfic de la seva obra i que se centrin únicament en el seu quefer poètic. Tant si n’existeixen com si no, aquest volum i la tasca del seu traductor parteixen del supòsit que l’obra poètica de Nietzsche se sosté per ella mateixa, sense que hagi de ser considerada en relació amb un projecte filosòfic que es troba a les obres en prosa de l’autor.
EL MOT

El mot ple de vida, que bé que em va:
Bota ençà tot alegroi

Saluda inclinant-se atent i amatent,

Amable en el destret i tot,
La sang li omple el cor, l'alè no li flaqueja,

S'esmuny i tot per l'orella del sord,

Adès s'arronsa, adès s'estira,
Faci el que faci_el mot és solaç


Però el mot és de mena delicada,

Tantost malalt com tantost sa.

Si li vols deixar fer la viu-viu,

Agafa'l fluix i delicat,

No el grapegis, groller, ni l'afollis,
Sovint les males ullades el maten-

Llavors jeu a terra, esguerrat,

Esmaperdur, baldat i nu,

Tros de carronya malgirbada,

D'agonia i de mort tota malmesa.


Un mot mort_ecs, quin fàstic,

Quin plec d'ossos, quin crec, crec, crec.

Uix, quin fàstic d'oficis,

Que escorxen els mot, els grans i els petits.


(p.109)